Tipus | trastorn de la consciència i alteració de la consciència ![]() |
---|---|
Especialitat | neurologia ![]() |
Classificació | |
CIM-11 | 8E20 ![]() |
CIM-10 | R40.3 ![]() |
CIM-9 | 780.03 |
Recursos externs | |
Patient UK | vegetative-states ![]() |
MeSH | D018458 ![]() |
UMLS CUI | C0917808 ![]() |
Es diu estat vegetatiu (EV) a una condició clínica en què la persona no dona cap signe evident de consciència de si o de l'ambient, i sembla incapaç d'interaccionar amb els altres o de reaccionar a estímuls adequats. A diferència del coma, en l'EV la majoria dels individus no presenta pèrdua de funcions dependents del tronc encefàlic (activitat pupil·lar, resposta oculoencefàlica, masticació, deglució, control de la respiració i de la circulació).[1]
El diagnòstic correcte és difícil i normalment requereix una llarga i atenta observació en centres especialitzats. Algunes d'aquestes persones, amb una atenció apropiada i rehabilitació, són capaços de sortir de l'EV. Però molts altres, per desgràcia, romanen en aquest estat, fins i tot durant anys, sense suports tecnològics.
Cal diferenciar l'estat vegetatiu de l'estat de mínima consciència, ja que en aquest estan preservats alguns signes d'interacció amb l'entorn[2] i es detecten patrons fenomenològics de processament cerebral que no es corresponen amb els d'un EV genuí.[3] Una altra entitat clínica que es pot confondre amb l'EV és la síndrome d'enclaustrament.[4]
En certs casos, especialment si l'origen de l'EV és un traumatisme cranioencefàlic i no una encefalopatia hipòxica, l'EEG, la TEP i/o La RM funcional poden detectar signes d'activitat al cervell suggestius d'un nivell cognitiu residual (relacionat amb l'audició o les funcions somatosensorials),[5][6][7] però que no s'acompanyen de cap resposta als estímuls.[8]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search